Skip to content

Latest commit

 

History

History
1249 lines (171 loc) · 26.5 KB

1929_jun.md

File metadata and controls

1249 lines (171 loc) · 26.5 KB

##No 6 (13) HELVETIA Junio 1929

###Abonnament, 2—im semestre 1929: SFr. 1.— Extrania: Sfr. 1,25

###Che: Occidental—Buró, CHAPELLE (Vd) . Postchec—conto: II.1969

###Pri CONTENETE, vide ultim págine!

##TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC

Sur li bon via !

Un Idisto, sr. Eug. Wiesentanner proposi in "Tolero" ameliorar Ido secun su secuent propositiones :

"Li "e" es li maxim neutral finale, it mey esser adjuntibil a omni radicas quel fini per plu quam un consonante; -e ne mey indicar grammatical notion, nam -e servi in omni lingues por divers scopes. Li "o" in latinal lingues indica masculin génere; -"o" mult tende a elision e desapari sovente totmen. Li "a" naturalmen indica li feminin génere in tre mult lingues; -a ne es elisionabil".

Sr. Wiesentanner es sur un via quel ducte directmen al excomunication idistic.

##Un amusant erra.

In "Mondo", januar 1929, nor coidealist de Belie ha explicat pro quo il ne posse aprobar Occidental. Pro li duplic consonantes quel es nullmen international! "Exemple la Hispana ne konocas ol. Me renkontris en "Svissia" (nor sviss revúe! - nu HELVETIA) vorto casse por domo. Hispane ni havas casa".

E pos ti exemple, sr. de Belie constructe un tot refutation de Occidental quel vell esser interessant si li famós exemple dat casse ne esset fals, archifals. Li parol casse nequande significat in Occ. domo, ma F. caisse, E cach, G. Kasse, de quel on deriva regularmen cass-ero, in-cass-ar. Por domo, Occ. have dom.

Noi espera que sr. de Belie va agnoscer su erra e publicar li rectification necessi.

##Nov combatte contra vent-moline.

Nor ultim articul pri li metode de discussion de sr. de Beaufront esset apen aparit quande noi recivet li "Bulletin Français-Ido" de Marte-April 29 in quel li secretario del Ido-academie monstra se ancor un vez un perfect Don Quichotte in li arte demolir vent-molines imaginari. Por pruvar que Occ es minu international quam Ido, sr. de B. publica un tot list de paroles digni de... Machiavel! Por exemple in li unesim linea, sr. de B. compara li parol Ido komprar e li parol Occ... achetar!! Ma ti parol achetar nequande existet in Occ., quel have comprar, quam Ido. Es Esp-o quel have acheti, e ne Occ. Si sr. de B. comensa brolliar e confuser Esp-o e Occ., it es témpore por il deposir li plum e ne plu intermixter se in li discussion pri L.I. Plu lontan, sr. de B. oposi ancor al parol Ido "savar" li parol Occ. scir (!), al Ido "konkordar" li Occ. entender se, al Ido **fato)) li Occ. sort, al Ido diciplo li Occ. elevo, al Ido "demandar" li Occ. petir, etc., etc. Pro quo do acter tam poc loyalmen e far creder que Occ. ne usa anc li international paroles concordar, fate, disciple, demandar, etc., queles es in li dictionariums oficial de Occ.

Noi vell esser tre content audir un critica de Occ., nam sempre li justificat criticas es util, ma noi protesta energicmen contra li ínqualificabil procedentie inventar paroles nequande usat in Occ. por posser demolir li sistema. Li exemples achetar e scir (in Occ. noi have comprar e saver!) es solmen un mal action e nullcos plu.

##Li militant occidentalistes

Li jurnale de sr. Noetzli ha just publicat un lettre de sr. Nixon quel contene ti suggestiv passage: "Kad la uniono es posibla, es altra questiono; a me la Occidentalisti semblas la maxim militema e ne transactema, e me timas ke es lia kunlaborado qua esus la maxim desfacile obtenebla"

Noi es tre flattat, sr. Nixon, vider nos considerat quam militant e precipue in un jurnale quel til nu sempre pretendet que Occ. "vegetas", e que it es solmen "projeto". Si sr. Noetzli cela li ver situation a su letores, adminim il have li merite ne impedir su corespondentes dir it crudmen.

Yes, car senior, sin alcun honta noi confesse esser militant, guerresc e mem conquestatori, nam li conquesta del munde postula un enorm energie e sol li maxim militant mundlinguistes va successar perfinir it til li victorie.

In plu noi posse assecurar sr Nixon que noi es pret a colaborar malgré su crede, ma a colaborar por un lingue basat sur li ver internationalitá e ne sur un old caude esperantic o un compromisse debit a un influentie de comerciantes esperantistic in 1907. On va bon comprender nos, esque no?

##Li maledit naturalitá

Con stupore noi leet in li No de april 1929 del "Ofical organo dil Ido-Akademio" un astonant e íncredibil information. Li secretarios de ti "Akademio", s-res de Beaufront e Guignon, qui ancor curt antey, esset faruchi adversarios del "naturalitá" fa ti oficial declaration:

"Ni propozas ke Ido aceptez en lia formo internaciona senchanje la nomi dil planti o bestii quin nia lingui ipsa ne vestizas per formo nacionala. Exemple: Buddleia, Bocconia, Ampelopsis, Diplodocus, Apteryx, e.c.

Ta omna nomi es en nia lingui quaza nomi stranjera e propra dic la cienco a qua il apartenas. Pro quo ni Idigus li? Ka to ne esus enorma e neutila laboro? Cetere on povas konsiderar kom nedubitebla ke la ciencisti ne sequus ni sur ta voya e ne alterus, por plezar a ni, la formo CIENCAL ED INTERNACIONA quan li kustumeskis ed uzas"

Splendid, marvelós, o sant veritá! In li tot colection de "Ido" noi ne ha trovat plu bell spontan veritás in tam poc lineas. Nor entusiasmat gratulationes! It es ver, plu quam ver que nequande li scientistes va acceptar un deformation del paroles international. E ti veritá es ne solmen bon por Bocconia, Apteryx, ma por li tot terminologie scientic. Si li scientistes ne va acceptar scrir Boconio vice Bocconia, ili anc ne va acceptar liguro vice ligatura, ne enumero vice enumeration, ne existo vice existentie, ne kaloto vice calotte, etc. etc. Esqe sr. de B. ne vide qe su declaration constitue li maxim anihilant atacca contra li esperantistic base de Ido? E ti ortografie bocconia con du c quel sr. de B. trova necessi durant que il opina it execrabil in "acceptar"!!

On mey explicar nos ti ínexplicabil fenomen!

##Ancor li duplic consonantes

In "Mondo" de januar, sr. de Belie (Antwerpen, Helle 4) exposi denov li conosset argumentes contra li usation del duplic consonantes. Nor confratre mey permisser nos resumar su argumentes e discusser les. Sr. de Belie es contra ti consonantes pro que li hispan lingue ne conosse ti duplic consonantes. -- Nu! Occ. ne es un hispan ma un international lingue. Li facte que li Hispaneses ha simplificat lor ortografie ne impedi que li grand lingues de Europa possede ancor les*. Occ. es basat sur li principie del maximum de internationalitá e ne sur li ortografie solmen hispan. Por exemple lass nos aperter li "Internaciona matematikal lexiko" de Couturat, ye ni unesim págine noi cita in hasard:

Deutsch -- English -- Français -- Italiano

Abscisse -- abscissa -- abscisse -- ascissa

Aberration -- aberration -- aberration -- aberrazione

Acceleration -- acceleration -- accélération -- accelerazione

Addition -- addition -- addition -- addizione

Affinität -- affinity -- affinité -- affinità

In Occ.: abscisse, aberration, aberration, acceleration, addition, affinitá

In Ido: abciso, aberaco, acelero, adiciono, afineso

Nu, noi posi li question, quel de ambi, Occ. o Ido, es plu conform al ortografie international. On save que plu un L.I. es conform al hábitus del usatores, plu it es facil por les. Secun ti principie de elementari pedagogie, on deve conservar maxim possibil li formes scrit e parlat a quel li majorité es acustomat. Si li Idistes es acustomat per un long practica a reducter li gruppes de consonantes, li popul ne have ti hábitu e va do scrir plu instinctivmen, plu facilmen "acceptar" quam "aceptar", "fortissim" quam "fortisim", etc. Li maxim bon pruva es que malgré plur annus de usation, mult idistes scri ancor li du consonantes vice un sol! It es desfacil mortar li old Adam... to es li instinctiv scrition! R.B.

##CORESPONDENTIE

####A sr. G. Planchamp (Vouvry)

Vor ultim lettre esset tam mal scrit que noi apen posset comprender quelc paroles e consequentmen, noi ne save quo responder vos. Ante 6 mensus, sin mem postular li minim pruva, vu hat repetit e lansat contra nos li cretinesc acusationes de sr. Noetzli (per queles noi es victim del manovres espistic!). Noi ofertat vos publicar vor documentes acusativ in nor propri revúe. Til nu, null response e null document! Noi atende altricos quam un ínleibil lettre.

A sr. Buckel, Gesees b/Bayreuth.

Mersí por li fotos misset nos, ma regretabilmen ili es tro ínprecis por esser reproductet sur paper Teratyp. Vor idé organisar un interlinguistic congress departe de un excellent intention ma li practica ha pruvat que lor utilitá es presc null. Li evolution del idés interlinguistic procede che chascun hom lentmen per reflexion e long experienties e ne per discurses.

####A sr. Wilhelm Blaschke in Traunegg.

Li "Historie de Ido" de Berger va esser publicat solmen pos quelc mensus pro que su autor es nu completmen ocupat del composition e publication del grand dictionarium FRANCAIS-OCCIDENTAL>

Yes, li reproduction de nor gravuras de "Helvetia" es autorisat med li condition mentionar li fonte per ti frase "Ex HELVETIA, revúe in lingue international Occidental".


##Li lingue tro expandet!

Quande on discusse con un Esperantist pri Occidental, generalmen il responde: "Yes, yes, yo confesse que Esperanto ne es "up to date"; it apare tre obsolet e mem repugnant apu li modern Occidental, ma it es tro tard por changear nor lingue; Esperanto es ja tro conosset e tro expandet por que on tolera un concurrente mem 100 vezes plu bon. Li publica ha ja decidet se por Esperanto".

Támen noi trova in li ultim No de "Esperanto" (junio 1929) un articul "Propaganda voyo" quel es un anihilant response al supra objection de nor Esperantistic amicos. In ti articul, un senior Dr Vogt plendi que, in 1926, in un international congress de 300 instructores e professores de comercial scoles, trovat se solmen 2 mannes qui savet Esperanto !!! -- On memora ancor nu li intens e ínfrenat propaganda del Espistes che omni congresses durant li 10 ultim annus. Pos ti resultate, on posse subrider quande on parla nos pri li lingue "tro expandet".


###TOLERO

On precat nos far conosser ti revúe che li letores de "Helvetia". To noi fa tre voluntarimen e noi es parat misser a tis qui demanda it un numeró specimen. Ma samtempormen, lass nos dir francmen nor propri opinion. Pluri mundlinguistes es convictet que li veritá, li salva e li future trova se in li metode de discussion de "Tolero" quel publica omnicos misset a it, bon o mal. Talmen, quelc letor proposi un cert sufixe por tel notion, un altri letor un altri finale, etc. Li matematica doce que con 20 elementes on posse far circum 1 million de combinationes. E quande li colaboratores de "Tolero" va has exhaustet omni possibilitás de combinationes, ili ne va esser plu avansat! Un de nor amicos ha caracterisat les un poc crudmen: "Un banda de desilusionat Idistes qui torta circum li pott". Comprensibilmen in li pott trova se... Occidental o un lingue simil! It es li metode quel es fals. Li sol maniere surtir de ti morasse linguistic e for ovre util es aperter un dictionarium poliglottic e aplicar li principie del maxim internationalitá ne solmen al sercha del radicas, ma anc al sercha del afixes. Bentost on va decovrir o redecovrir li ver international sufixes e atinger li sam resultates quam Occidental. Qui va provar it? Leente li ultim numerós de "Tolero", on deve constatar que quelc colaboratores ha aprendet nullcos del experienties passat. Por exemple noi vide ti proposit textu: ... Tal qunlabora non zu obstaqle por li nesese - ma ie samtemp amiqal - qritique de li vidpunt ...

Til quande on va dever repetir que it es perdir su témpore voler proposir tal deformationes del grafisme international. Praqtiq vice li international e universalmen conosset practic have quam sol efect far subrider li publica e evoca li témpore del Voapük.

###Un dilemma.

Li Ido-Academie trovat se ultim témpore córam un terribil dilemma quel monstra bon li fundamental diferentie inter Ido e Occ. It actet se pri li parol ligatura quel es quasi obligatori in un lingue international pro su expansion. Ma li derivation idistic permisse solmen lig-uro.

Quo far? Adopter li parol international éxter li derivation idistic o contentar se per li derivate Ido ne-international. Per li decision 1953, on decidet se por li ultim solution! Ta apare un vez ad-plu li eclatant superioritá de Occ. quel per su regul del perfect retrova regularmenligar - lig-at-ura sin alcun hesitation o decision academic.

###LI LUPO E L'AGNELLO (Imitation de Lafontaine I, 10)

Olim un agnellet

Bibit in l'unde clar d'un riveret.

Ecce venir un lupo per li fame

In ti loc attirat,

Qui dir commensa sur ton irritat:

"Holà, insolent animale!

Tu deve ja cessar

Venir talmen trublar

L'aqua pur

De mi bibitur!

Pro tal temerità

In verità

Yo te va punir." -- "Oh! Senior, responde

Li timid innocent,

Contra me ples ne vol incolerar

E considerar

Que de ti fonte

Yo prende l'aqua transparent

Plus quam duanti passus infra vos:

Yo ja ne vide clar

Qualmen yo vell posser trublar

L'aqua de vor Senioritá!

"Tu sordid pedes trubla ya su clarità",

Clama li lupo rabios.

In plus - Yo ben memora - contra me,

L'annu passat

Tu declamat:

To condemna te."

"Ma, Senior, to ne poss'esser -

Replica li naiv agnello -

Ancor yo prende lacte de mi matre:

Vu posse vider..."

"Ah! ne tu, mi bello;

Alor ha maledit pri me tu fratre."

-- "Ti fratre, ve! natura me negat"

"Li male ha do racontat

Alcun parente tui -- yo conosse vos,

E vor pastores e lor canes odios! ...

Nu! yo me vole venjar!"

Sin plus tardar

In li foreste li lupo crudel

Porta l'agnel

Por le manjar.


Sovente li potentes

Condemna l'innocentes.

Rue, 15 oct. 1928 Ad. Creux

NB. -- marca li cadenties ritmic del verses

~ indica li contrationes vocalic.

###Un raconta de Boccace: LI COCINERO

Vu posse har audit dir o har videt de vos self que Senior Conrad, citeano de Firenze, ha sempre esset expensaci, liberal, magnific, amant mult li canes e li avies, por ne dir plu pri su altri gustes. Un die, in un chasse per falcon, il captet un grue, proxim un village nominat Perctola. Trovante it yun e grass, il ordinat que on dat it a su cocinero por rostar it e servir it ye su supé.

Ples bon notar que ti cocinero, originari de Venezia, e qui portat li nómine de Quinquibio, esset un perfect stulton. Il prende li grue e fa rostar it maxim bon. It esset just devenient rostat e expandet un excellent odor, quande un fémina del quartere, nominat Brunetta de qui Quinquibio esset amorós, intrat in li cocinería. Li agreabil odore exhalat del avie, quel on just deprendet del pica, fat nascer in ti fémina li invidie manjar de it; e strax ella petit con insistentie li cocinero dar a ella un crure. Ti-ci mocat pri ella, e respondet li cantante: "Vu ne va haver it, seniora Brunetta, vu ne va haver it de me. -- Si vu ne dat it me, replicat li fémina, yo jura que vu ne va haver alquo de me." Pos pluri paroles de un parte e del altri, Quiquibio qui ne volet despleser su amica dat it la.

Ye ti die esset in li logí un grand companie por supear. Li grue esset servit con un sol crure. Un gast, qui unesim perceptet it, hante monstrat astonament, senior Conrard fat vocar li cocinero e questionat le pri quo hat devenit li altri crure. Li Veniziano, naturalmen mentiero respondet insolentmen que li grues havet solmen un gambe e un crure. "Crede tu do que yo nequande ha videt altri grues quam ti-ci? -- Quo yo di vos senior, es exact, e si vu dubita ancor pri it, yo promesse esser capabil pruvar it in li grues queles es ancor vivent."

Omnes comensat rider ye ti response; ma Conrard ne volente far plu grand bruida pro li extraneros, quem il havet ye su table, contenta se responder a ti plumpon: "Rascale, pro que tu pretende esser capabil monstrar me quo yo nequande videt ni audit dir, noi va vider, deman, esque tu va satisfar tui promesse; ma, per li diábol, si tu ne fa it, yo assecura que tu va long memora tui stultie e tui obstination; lass nos ne plu parlar pri to nu: retira te".

Ye li sequent die, senior Conrard, ne calmat del dormientie levat se ye li aurora, con un cordie plen de rancore contra su cocinero. Il ascende sur cavalle, fa le ascender sur un altri por que il seque le e vade vers un riverette, sur li bord de quel on videt sempre grues ye li leva del aurora. "Noi va vider, il dit cavalcante, de témpore a témpore, in un ton de despite, noi va vider qui de noi ambi es rect."

Li Veneziano, vidente que su mastro ne esset revenit de su colere e que il self esset just devenient confuset, ne savet qualmen far por desculpar se. Con plesura il vell har fugit si il vell har audaciat, tant terret il esset del menacies del gentilhom. Ma quel medie prender, nam il ne havet li maxim bon cavalle? Il regardat do a omni láteres, credente que li objectes quel il videt esset tam numerós grues subtenet sur du pedes.

Arivat tre proxim al rivere, il esset li unesim por vider un dozene de ili, omnes apoyat sur un pede quam ili fa ordinarimen quande ili dormi. Il strax monstra les a su mastre, diente le: "Ples do vider, Senior, esque to, quo yo dit vos yer vésper, ne es ver: regarda ti grues e vide esque ili have plu quam un gambe e plu quam un crure. -- Yo va ar te vider que ili have du, replicat senior Conrard; atende un poc"; e hante aproximat se, il comensat criar: "Hu! hu! hu!". Ye ti bruida, li grues avigilat se, abassat li altri pede e mettet se in volada. "Nu, rascale, dit alor li gentilhom, esque li grues have du pedes? Quo tu va dir nu? -- Ma, senior, replicat Quinquibio, qui ne savet quo dir, ma vu ne criat: Hu! hu! hu! a ti de yer vésper; nam, si vu vell har fat it, it vell har mettet ad-suol, quam tis-ci, li altri pede."

Ti responde tam mult pleset senior Conrard, que it desarmat su colere; e, ne posset impedir se rider: "Tu es rect, Quinquibio, il dit le, yo vell har devet vermen far quo tu di: nu, yo pardona te; ma ne plu reveni a it."

Talmen, per un replica tot burlesc, li cocinero escapat del punition, e fat li pace con su mastre.

###UN MUNDE IN LI ALFABETE

In un posthum ovre de Victor Hugo, ovre scrit in 1843 e publicat in 1890, on trova ti tre curiós filosofie del lettres del alfabete.

A es li tegment, li fronton con su traverse, o it es li inbrassada de du amicos qui serra unaltru li manus, D es li dorse; B es li D sur li D, li dorse sur li dorse, li bosse; C es li crescente, es li lune; F es li gibete, G es li chass-corne; H es li faciade del edificie con su du turres; I es li machine de guerre lansant li projectile; J es li soc (plug-ferre) e li corn de abundantie; K es li angul de reflexion egal al angul de incidentie, un del claves del geometrie; L es li gambe e li pede; M es li montania o it es li camp, li tendas acuplat; N es li porta cludet con su diagonal barre; O es li sole; P es li portator stante con su carrage sur li dorse; Q es li crupe con li caude; R es li repose, li portator apoyat sur su baston; S es li serpent; T es li martelle; U es li urne; V es li vase; X es li espades cruceat, it es li combatte; qui va esser li victor? on ignora, pro to li algebristes ha prendet X quam signe de lu ínconosset; Y es li árbor, li bifurcation de du rutes, li confluentie de du riveres, it es un glass, un lilie sur su stip, un suplicanto qui leva su brasses al ciel; Z es li fúlmine, it es DEO.


L'ORIGINE DU PARCHEMIN -- LI ORÍGINE DEL PERGAMEN

La nécessité est souvent mère de l'invention: Eumenes, roi de Pergame, inventa le parchemin parce que Ptolémée, roi d'Egypte, défendit la sortie du papier de ses états.

Li necessitá es sovente li matre del invention: Eumenes, rey de Pergame, inventet li pergamen pro que Ptolemé, rey de Egiptia, interdictet li surtida del papere de su states.

###ANECDOTES. -- Li fémina con barbe

-- Quam yo hat ja li honor afirmar it vos, Senioras e Seniores, omni altri féminas con barbe es solmen comediantes; yo es li sol, li unic fémina con barbe in li munde. Descendente del maxim alti noblesse, yo videt desproximar de me, aterret pro mi pilosi sistema anormal, omni membres de mi familie... Poy mi tot fortune crulat, e es pro to que hodie yo es obligat exhibir in un miserabil baracca foren. In plu, vi mi filio qui va dir vos esque yo menti.

-- O! no! papá.

###Li sponses e li caul

Un anglés jurnale descri un curiosi customa sequet del sponses ancor nu in quelc villages de Anglia.

Li sponses, pos li ariva del nocte, intra in li jardine de lor genitores, sequet de un tot escorte. Ili tene se unaltru per li manu e, per li líber manu, ili sercha tuchar li suol. Quande un del ambi ha posit li manu sur un caul, li escorte halta. On extira li caul. Si li radica es nett, sin terre adherent, to es un mal signe: li sponses va esser povri. Si, in contrari, un considerabil masse de terre adhere al radica, li sponses posse esperar un grand fortune.

Si li radica es rect, li marito va esser fidel; tordet, il va trahir.

In quelc regiones, on morde li radica del caul. Dulci, it significa felicitá; amari, it anuncia grav chagrines durant li unesim annu del maritage.

###Li patre del dáctilos

Su nómine esset simplic simplicmen Eliphalet Remington. Il ha just morit in Syracuse, in America, in li etá de 95 annus.

Sr. Remington apartenet a un familie de inventores. Es su patre qui hat inventet li famosi fusil quel conosset un tant grand success. Il self interprendet li realisation del scri-machine e consacrat a it, e anc su familie, plu quam 10 annus de serchas e sacrificies. Ma, quande li instrument hat trovat su definitiv forme, li familie Remington trovat li maxim grand índiferentie che li publica. Descorageat, ili cedet lor brevetes a tri de lor employates qui, plu felici, successat imposir al munde li litt reyessa del burós.

A NOR LETORES: Li n-ro de julí de HELVETIA va esser misset pos quelc dies. Noi prega nor letores excusar nos pri li tarditá del present numeró e del precedentes. Malgré omni nor bonvolenties, li printation de plur necessi ovres por nor propaganda impedit ocupar nos con suficent cuidas de nor revúe. To ne támen impedi nos far projectes por li sempre plu grand varietá e richesse de nor organ mensual. Per exemple, noi ne abandona li idé dar in it un curs de stenografie directet de nor tant devoet colaborator sr. A. Creux. Ma ante noi desira publicar su ovre in apart caderne, nam noi ne posse publicar li complet curs in Helvetia, pro que to vell postular tro mult spacie por relativmen poc interessates.

Strax pos li finition del necessi dictionarium, noi va reprender no concurse, quel por ne nesuficentie de tal libres noi devet abandonar li ultim annu.


Li "INDEX OCCIDENTAL-FRANÇAIS" de Ric. Berger va aparir ye li 15. julí che li Occidental-Buró de Chapelle por li precie de Fr. 0.50 sviss + postal expenses de Fr. 0,10 por Svissia e 0,15 por extrania.

Ti important ovre da omni vocabules quel ne es tot simil al francés lingue. It deve mancar che null mundlinguist e precipue che li persones qui studia Occidental. Con li sol auxilie de ti "Index" on posse studiar Occidental per letura.


CONTENETE DEL No 6: TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC: Sur li bon via - Un amusant erra - Nov combatte contra vent-moline - Li militant occidentalistes - Li maledit naturalitá - Ancor li duplic consonantes - Corespondentie - Li lingue tro expandet - "Tolero" - Un dilemma. -- LITTERATURA: Li lupo e l'agnello, de A. Creux. - Un raconta de Boccace: Li cocinero: Un munde in li alfabet - Li orígine del pergamente - Págine ilustrat del VOCABULARIUM

DIVERSES: Anecdotes - A no letores - Li INDEX OCCIDENTAL-FRANÇAIS - Contenete.


Li conscientie es il maxim bon libre de morale quel on have; to es ti quel on deve consiliar maxim sovente.

--- Pascal.

OCCIDENTAL-LITTERATURA

(* Editiones del Occ.-Buró)

  1. COURS D'OCCIDENTAL en 7 lettres-leçons. Inscription Fr. 1.--

  2. Radicarium directiv in 8 lingues de E. de Wahl (in german, anglés, francés, hispan, portugalés, italian, svedés, russian) Fr. 4.--

    • SUPLEMENT AL RADICARIUM (pour Français) par A. Creux Fr. 1.--
  3. Manuale de conversation, de L.M. de Guesnet Fr. -.40

    • Dictionaire Français-Occidental par Ric Berger Fr. 3.--
  4. L'OCCIDENTAL, par L.M. de Guesnet Fr. -.30

  5. IDO e OCCIDENTAL, Raport de A. Creux Fr. -.50

  6. Protocol del interlinguistic conferentie de Bern Fr. -.30

    • Correspondance MM. Leau-Berger Fr. -.30
  7. ESSENTIE DE OCCIDENTAL (Cosmoglotta No 56) Fr. -.50

  8. OCCIDENTAL, gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationalen Verkehr, Begründung, Grammatik, Wortbildung Fr. -.40

  9. Wörterbuch DEUTSCH-OCCIDENTAL, von J. Gär, gebunden brochiert Fr. 6,50 Fr. 4.--

    • DIE MODERNE WELTSPRACHE, von Dr. A. Schrag (Bern), Dr. Aschwanden (Biel) und Dr. Nidecker (Basel) Fr. -.50
  10. Occidental, the language of international words, by Eric Biddle Fr. -.40

  11. Propaganda covertes o postcartes, 100 ex. Fr. 1.--

  12. Marcas glutinabil, quar species, 100 ex. Fr. -.80

  13. COSMOGLOTTA, oficial revúe mensual del Occidental-Union, abonnament annual Fr 5.20

    • HELVETIA (antey "Svissia") organe mensual del Sviss Association por Occidental; abonnament: Svissia Fr. 2,--, Extrania Fr. 2,50
  14. Index au radicarium, par Chanaud Fr. -.75

  15. NATIONALISME in Occidente, de Rabindranath Thakur, 40 p. Fr. 1.--

Omni tis es recivibil del:

Occidental-Buró CHAPELLE (Vd), Svissia. Postchec-conto: II.1969.

-=oOo=-