-
Notifications
You must be signed in to change notification settings - Fork 1
/
cicero_11_1826.xml
15739 lines (15730 loc) · 829 KB
/
cicero_11_1826.xml
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
461
462
463
464
465
466
467
468
469
470
471
472
473
474
475
476
477
478
479
480
481
482
483
484
485
486
487
488
489
490
491
492
493
494
495
496
497
498
499
500
501
502
503
504
505
506
507
508
509
510
511
512
513
514
515
516
517
518
519
520
521
522
523
524
525
526
527
528
529
530
531
532
533
534
535
536
537
538
539
540
541
542
543
544
545
546
547
548
549
550
551
552
553
554
555
556
557
558
559
560
561
562
563
564
565
566
567
568
569
570
571
572
573
574
575
576
577
578
579
580
581
582
583
584
585
586
587
588
589
590
591
592
593
594
595
596
597
598
599
600
601
602
603
604
605
606
607
608
609
610
611
612
613
614
615
616
617
618
619
620
621
622
623
624
625
626
627
628
629
630
631
632
633
634
635
636
637
638
639
640
641
642
643
644
645
646
647
648
649
650
651
652
653
654
655
656
657
658
659
660
661
662
663
664
665
666
667
668
669
670
671
672
673
674
675
676
677
678
679
680
681
682
683
684
685
686
687
688
689
690
691
692
693
694
695
696
697
698
699
700
701
702
703
704
705
706
707
708
709
710
711
712
713
714
715
716
717
718
719
720
721
722
723
724
725
726
727
728
729
730
731
732
733
734
735
736
737
738
739
740
741
742
743
744
745
746
747
748
749
750
751
752
753
754
755
756
757
758
759
760
761
762
763
764
765
766
767
768
769
770
771
772
773
774
775
776
777
778
779
780
781
782
783
784
785
786
787
788
789
790
791
792
793
794
795
796
797
798
799
800
801
802
803
804
805
806
807
808
809
810
811
812
813
814
815
816
817
818
819
820
821
822
823
824
825
826
827
828
829
830
831
832
833
834
835
836
837
838
839
840
841
842
843
844
845
846
847
848
849
850
851
852
853
854
855
856
857
858
859
860
861
862
863
864
865
866
867
868
869
870
871
872
873
874
875
876
877
878
879
880
881
882
883
884
885
886
887
888
889
890
891
892
893
894
895
896
897
898
899
900
901
902
903
904
905
906
907
908
909
910
911
912
913
914
915
916
917
918
919
920
921
922
923
924
925
926
927
928
929
930
931
932
933
934
935
936
937
938
939
940
941
942
943
944
945
946
947
948
949
950
951
952
953
954
955
956
957
958
959
960
961
962
963
964
965
966
967
968
969
970
971
972
973
974
975
976
977
978
979
980
981
982
983
984
985
986
987
988
989
990
991
992
993
994
995
996
997
998
999
1000
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-model href="http://www.stoa.org/epidoc/schema/latest/tei-epidoc.rng" schematypens="http://relaxng.org/ns/structure/1.0"?>
<TEI xmlns="http://www.tei-c.org/ns/1.0">
<teiHeader>
<fileDesc>
<titleStmt>
<title>Œuvres Complètes de M. T. Cicéron</title>
<sponsor>University of Leipzig</sponsor>
<funder>European Social Fund Saxony</funder>
<principal>Gregory Crane</principal>
<meeting/>
<respStmt>
<persName xml:id="DDD">Digital Divide Data</persName>
<resp>Corrected and encoded the text</resp>
</respStmt>
<respStmt>
<persName>Greta Franzini</persName>
<resp>Project Manager (University of Leipzig)</resp>
</respStmt>
<respStmt>
<persName>Frederik Baumgardt</persName>
<resp>Technical Manager (University of Leipzig)</resp>
</respStmt>
<respStmt>
<persName>Simona Stoyanova</persName>
<resp>Project Assistant (University of Leipzig)</resp>
</respStmt>
<respStmt>
<persName>Bruce Robertson</persName>
<resp>Technical Advisor</resp>
</respStmt>
<respStmt>
<persName>Tabea Selle</persName>
<resp>Student Assistant</resp>
</respStmt>
</titleStmt>
<publicationStmt>
<authority>University of Leipzig</authority>
<idno type="filename">cicero_11_1827.xml</idno>
<availability>
<p>Available under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License</p>
</availability>
<date>2014</date>
<publisher>University of Leipzig</publisher>
<pubPlace>Germany</pubPlace>
</publicationStmt>
<sourceDesc>
<listBibl xml:lang="fr">
<biblStruct>
<monogr>
<title>Œuvres Complètes de M. T. Cicéron</title>
<editor>
<persName>
<name xml:lang="fr">Joseph-Victor Le Clerc</name>
</persName>
</editor>
<author ref="urn:cite:perseus:author.364">Marcus Tullius Cicero</author>
<imprint>
<pubPlace>Paris</pubPlace>
<publisher>WERDET ET LEQUIEN FILS, RUE DU ΒAΤΤΟΙR, N° 20.</publisher>
<date>1826</date>
</imprint>
</monogr>
<ref target="http://hdl.handle.net/2027/mdp.39015066947709">Hathi Trust</ref>
</biblStruct>
</listBibl>
</sourceDesc>
</fileDesc>
<encodingDesc>
<p>Text encoded in accordance with the latest EpiDoc standards (January 2014)</p>
</encodingDesc>
<profileDesc>
<langUsage>
<language ident="grc">Greek</language>
<language ident="fr">French</language>
</langUsage>
</profileDesc>
<revisionDesc>
<change when="2014-12-17" who="dwp"/>
</revisionDesc>
</teiHeader>
<text>
<body>
<div type="edition" subtype="volume" n="11" xml:space="preserve">
<div type="textpart" subtype="book" n="1">
<div type="commentary" subtype="introduction">
<pb n="1"/>
<head>
<title>DISCOURS
POUR C. RABIRIUS,
DEVANT LE PEUPLE ROMAIN;
TRADUCTION NOUVELLE,
PAR JOS. NAUDET,
MEMBRE DE L’INSTITUT.</title>
</head>
<pb n="3"/>
<head>
<title>INTRODUCTION.</title>
</head>
<p>Lucius Apuléius Saturninus, tribun du peu-
ple pour la troisième fois, l’an de Rorme 653,
avait excité une sédition : le sénat, effrayé du
péril que courait l’tat, rendit réservé
pour de pareilles circonstances; il chargea les
consuls de veiller au salut de la république.
Les consuls (c’étaient alors C. Mari us, consul
pour la sixième fois, et L. Valérius Flaccus)
armèrent le peuple et se disposèrent à attaquer
les rebelles. Saturninus s’empara du Capitole,
et il voulait s’y défendreavec Glaucia, Sauféius,
et Labiénus, les principaux de ses partisans.
Les consuls l’engagèrent à quitter le Capitole,
et à venir discuter ses prétentions, suivant les
formes prescrites par les lois; il semble même
qu’ils lui accordèrent Une sauve-garde. Satur-
ninus y consentit; mais à peine eut-il quitté
le Capitole, qu’il fut tué à coups de pierres,
ainsi que Glaucia : Labiénus fut massacré.</p>
<p>Trente six ans après, le tribun T. Attius
Labiénus, neveu de celui dont nous venons de
parler, accusa C. Rabirius de <hi rend="italic">perduellion</hi> ou
de crime de haute trahison, comme meurtrier
de Saturninus. Il était excité par Jules César,
que ses vues ambitieuses portaient a affaiblir
l’autorité du sénat. Dans les causes de ce genre,
<pb n="4"/>
on nommait ordinairement des duumvirs ou
deux commissaires pour juger l’accusé. César
était venu à bout, par ses intrigues, de se faire
nommer conjointement avec L. César : il enfrei-
gnit même les lois; car il fut choisi par le pré-
teur, et non parle peuple, suivant l’ancien
usage. Hortensius défendit Rabirius; il prouva
qu’il n’avait pas tué Saturninus; que ce tribun
avait été tué’par un esclave qui, pour sa ré-
compense, fut affranchi. Les duumvirs, mal-
gré les qu’alléguait son défenseur, con-
damnèrent Rabirius; on suppose même que,
d’après loi de Tullus Hostilius, ils le con-
damnèrent au supplice des esclaves, au gibet
et aux verges. La loi Porcia, il est vrai, défen-
dait d’infliger la peine de mort, et surtout
Cette mort infamante, à un citoyen; mais on
trouvait toujours des prétextes pour l’éluder :
on déclarait qu’un Romain rebelle perdait ses
privilèges de citoyen en se soulevant contre
l’état. Rabirius, comme autrefois Horace con-
damné par les duumvirs, en appela au peuple
assemblé par centuries; et Cicéron, alors con-
sul, entreprit de le défendre. César et Labiénus
intriguèrent contre l’accusé. Il fut ordonné à
son défenseur de ne pas employer plus d’une
demi-heure à son plaidoyer; et labiénus s’ef-
força d’enflammer contre lui l’indignation du
peuple, en exposant sur la tribune un portrait
de Saturninus, qu’il représenta comme un
martyr de la liberté publique.</p>
<pb n="5"/>
<p>Cicèron défendit Rabirius avec toute la force
dont il était capable, avec toutes les ressources
de son éloquence. Après avoir expliqué les mo-
tifs qui lui ont lait entreprendre cette défense,
après avoir montré l’importance de la canse,
il se plaint d’être renfermé dans des bornes
aussi étroites. Il réfute, en peu de mots,
quelques reproches l’affaire. Le tri-
bun reprochait à Cicéron de vouloir abolir
l’accusation pour crime de haute trahison; le
consul répond qu’il veut empêcher qu’on in-
flige à des citoyens romains le supplice des
esclaves. Quant à Rabirius, il n’a pas tué Sa-
lurninus; mais Cicérdn ne craindrait pas de
l’avouer s’il l’avait fait : les cris de quelques
factieux ne l’effraient point. Loin de blâmer
celui qu’il défend, on doit le louer de s’être
joint aux consuls et à d’autres grands person-
nages qui avaient pris alors les armes pour la
défense de la république. Il interpelle Labié-
nus, il le presse, il lui demande ce que lui-
raême aurait fait alors. Il lui reproche vivement
de vouloir intéresser le peuple en faveur d’un
Saturninus, d’outrager la mémoire de MariuS
et d’autres grands hommes qui avaient em-
brassé la même querelle, de ne point épargner
ceux qui vivaient encore. Il conclut, en décla-
rant, comme il l’a déjà fait, que si Rabirius
avait tué Saturninus, il lui en ferait un mérite,
loin de le désavouer, puisque cette action méri-
terait une récompense plutôt qu’un châtiment.</p>
<pb n="6"/>
<p>Ce Discours a été prononcé l’année même
du consulat de Cicéron, la quarante-quatrième
de son âge, de’ Rome 690. On peut voir ce
qu’il en dit lui-même, <hi rend="italic">in Pison.,</hi> c. 2; <hi rend="italic">Orat</hi>.,
c. 29 L’histoire nous apprend (Dion Cassius,
XXXVII, 2) que, malgré toute l’éloquence
du défenseur de Rabirius, le peuple aurait
confirmé le jugement des duumvirs, si Mé-
tellus Céler, préteur et auguré, qui aper-
çut, n’eût rompu l’assemblée des comices,
sous prétexte que les auspices n’étaiént pas
favorables. On ne put recueillir les voix. La-
biénus fut fort mécontent; mais il ne renou-
vêla point l’accusation, et Rabirius termina
en paix sa carrière. Il parait qu’il dut ce bon-
heur à la conjuration de Catilina, qui occupa
bientôt tous les esprits.</p>
<p>_ Nous ajoutons pour la première fois à ce
Discours la péroraison nouvellement décou-
verte dans un manuscrit du Vatican, sur le-
quel on peut consulter l’<hi rend="italic">Introduction</hi> du plai-
doyer pour Fontéius. Une note des deux ma-
nuscrits palatins collationnés par Gruter pour
ce Discours, nous apprenait déjà qu’il ne man-
quait que deux feuillets à la fin de l’ouvrage.
Le manuscrit C 96 de la bibliothèque Ambro-
sienne atteste la même chose (A. Mai, <hi rend="italic">Cic.
orat. fragm.</hi>, page 236). Cette péroraison,
enfin retrouvée, est pathétique et sublime.
L’orateur y montre les cicatrices des blessures
que Rabirius reçues en combattant pour
<pb n="7"/>
la patrie, et il est assez remarquable que le seul/
mol qui nous reste du Discours d’Hortensius,
qui défendit aussi cette cause, soit le mot ci-
<hi rend="italic">catricum mearum,</hi> cité par le grammairien Ca-
rislus, page l’édit, de Putsch. On voit
que l’orateur faisait parler lui même.</p>
<p>Il y avait sans doute peu d’intervalle entre
la partie que nous connaissions et le nouveau
fragment; car le Discours ne devait durer
qu’une demi-heure, et il remplit à peu près le
temps prescrit.</p>
</div>
<div type="textpart">
<pb n="8"/>
<head>
<title>PRO C. RABIRIO,
PERDUELLIONIS REO,
AD QUIRITES
ORATIO.</title>
</head>
<p>ORATIO OCTAYADECIMA.</p>
<p>I. Etsi, Quirites, non est meæ consuetudinis,
initio dicendi rationem reddere, qua de causa
quemque defendam, propterea quod cum omni-
bus civibus in eorum periculis semper satis jus-
tam mihi causam necessitudinis esse duxi : tamen
in bac defensione capitis, famœ, fortunarumque
omnium C. Rabirii, proponenda ratio videtur
esse officii mei; propterea quod, quæ justissima
mihi causa ad hune defendendum esse visa est,
eadem vobis ad absolvendum debet videri.</p>
<p>Nam me<hi rend="superscript">1</hi> quum amicitiæ vetustas, tum dîgni-
tas hominis, tum ratio humanitatis, tum mes
vite perpetua consuetudo, ad C. Rabirium de-
fendendum est adhortata : tum vero, ut id stu-
diosissime facerem, salus reipublicæ, consulare
consulatus denique ipse, mihi una vo-
biscum cum salute reipublicæ coromendatus, coe-
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Schiitz maluit</hi> tum.</note>
<pb n="10"/>
git. Non enim C. Rabirium culpa delicti, <hi rend="superscript">1</hi>non
invidia, vitœque turpitudo, non denique veteres,
justæ, grawesque inimicitiæ civium, in discrimen
capitis vocaverunt : sed ut illud summum auxi-
lium majestatis atque imperii; quod nobis a ma-
joreras est traditum, de repubiica tolleretur; ut
nihil posthac auctoritas senatus, nihil consulare
imperium, nihil consensio bonorum contra pes-
tem ac perniciem civitatis valeret; idcirco in his
rebus evertendis, unius hominis senectus, infir-
mitas, solitudoque tentata est. Quamobrem, si
est boni consulis, quum cuncta auxiba reipublicæ
labefacrari convellique videat, ferre opem patriæ,
succurrere saluti fortunisque communibus, lm-
plorare civium fidem, suam salutem posteriorem
salute communi ducere; est etiam bonorbm et
fortium civium, quales vos omnibus reipublicæ
temporibus exstitistis, intercludere omnes sedi-
tionum vias, munire præsidia reipublicæ, sum-
mum in consulibus imperium, summum in senatu
consiliumj pntare; ea qui secutps sit, lande po-
tius et honore, quam pœna et supplicio digmim
judicare.</p>
<p>Quamobrem labor in hoc defendendo, præci-
pue meus est; studium vero conservandi hominis,
commune mihi vobiscura esse debebit.</p>
<p>II. Sic enim existimare debetis, Quirites, post
hominura memoriam rem nullam majorera, magis
periculosam, magis ab omnibus vobis providen-
dam, neque a tribuno plebis susceptam, neque a
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Al. codd.,</hi> non invidia vitiaque; <hi rend="italic">al</hi>., non invidia vi-
tæ, non den. <hi rend="italic">Quod múlti secuti sunt.</hi></note>
<pb n="12"/>
consule defensam, neque ad populum romanum
esse delatam. Agitur venim nihil aliud in hac cau-
sa, quam ut nullum sit posthac in repu-
blica publicum consilium, nulla bonorum consen-
sio contra improborum furorem et audaciara,
nullum extremis reipublicæ temporibus perfugium
et præsidium salutis.</p>
<p>Quæ quum ita sint, primum, quod in tanta di-
micatione capitis, famæ, fortunarumque omnium
fieri necesse est, ab Jove optimo maximo, cete-
risque diis deabusqne immortalibus, quorum ope
et auxilio multo magis hæc respublica, quam ra-
tione hominum et consilio gubernatur, paceih ac
veniam peto; precorque ab iis, ut hodiernum
diem et ad hujus salutem conservandam, et ad
rempublicam constituendam, illuxisse patiantur-
Deinde vos, Quirites, quorum potestas<hi rend="superscript">1</hi> proxime
ad deorum immortalium numen accedit, oro at-
que obsecro, quoniam uno tempore vita C. Ra-
birii, hominis miserrimi atque innocentissimi,
<hi rend="superscript">2</hi>et salus reipublicæ, vestris manibus sufiragiis-
que permittitur, adhibeatis in hominis fortunis
misericordiam, in reipublicæ salute sapientiam,
quam soletis.</p>
<p>Nunc, quoniam, T. Labiene, diligentiæ meœ
temporis angustiis obstitisti, meque ex comparato
et constituto spatio defensionis, in semihoræ<hi rend="superscript">3</hi> cur-
riculum coegisti, parebitur et, quod iniquissi-
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Cod. Franc.,</hi> maxime.</note>
<note type="footnote">— 2<hi rend="italic">Aherat</hi> et. <hi rend="italic">Addidit Ern.
ex ed. Juntina.</hi></note>
<note type="footnote">— 3 <hi rend="italic">Editio princeps</hi>, circulum, <hi rend="italic">quod
Lamb. Uno codice défendit.</hi></note>
<pb n="14"/>
mum est, accusatoris condition et, quod mi-
serrimnra, inimici potestati. Quanquam in hac
præscriptione semihoræ patroni mihi partes reli-
quisti, consulis ademisti : propterea quod ad de-
fendendum propemodum satis erit hoc mihi tem-
poris,<hi rend="superscript">1</hi> ad conquerendum parum. Nisi forte de
locis religiosis ac de lucis, quos ab hoc violâtes
esse dixisti, pluribus verbis tibi respondendum
putas : quo in crimine nihil est unquam abs te
dictum, nisi a C. Macro objectum esse crimen id
C. Rabirio· In quo ego demiror, meminisse te,
quid objecerit C. Rabino Macer inimicus; obli-
tum esse, quid œqui et jurati judices judicarint.</p>
<p>III. An de peculatu facto, an de tabulario in-
censo, longa oratio est<hi rend="superscript">2</hi> exprimenda? quo in cri-
mine propinquus C. Rabirii judicio clarissimo<hi rend="superscript">3</hi>
C. Curius, pro virtute sua, est honestissime li-
berants; ipse vero Rabirius non modo in judicium
horum criminura, sed ne in tenuissimam quidem
suspicionem verbo est unquam vocatus. de so-
iroris filio diligentius respondendum est? quem ab
hoc necatum esse dixisti, qnum ad judicii morara
familiaris funeris excusatio. quæreretur. Quid enim
est tam verisimile, quant cariorém huic sororis
maritum, quam sororis filium fuisse? atque ita ca-
riorem, ut aller vita crudelissime privaretur,
quum alteri ad prolationem judicii biduum quæ-
reretur? An de servis alienis contra legem Fabiam
<note type="footnote">— 1 Verum, <hi rend="italic">quod vulgo additur, abest duobus codd.
Oxon.</hi></note>
<note type="footnote">— 2<hi rend="italic">Manut., Lamb</hi>., <hi rend="italic">Lallem</hi>., expromenda.</note>
<note type="footnote">— 3 <hi rend="italic">Sic vocatur in orat. pro Rabir. Post., c</hi>. 2, 17, <hi rend="italic">pro-
bantque Hotomannus, Ursinus, etc. Vulg</hi>. C. Curtius.</note>
<pb n="16"/>
retentis, aut de, civibus romanis contra legem
Pprciam verberatis aut necatis plura dicenda sunt,
quum tanto studio C. Rabirius totius Apuliœ, sin-
gulari Voluntate Campaniæ vicinitatis ornetur?
quumque ad ejus propulsandum periculum non
modo homipes, sed prcjpe regiones ipsæ<hi rend="supercript">1</hi> concur-
rerint, aliquanto etiara latius excitatæ, quam ip-
sius Vicinitatis nomen ac Jtennini postùlabant?
Nam quid ego ad id longam orationem compa-
rera, quod est in eadem multæ irrogatione per-
scriptum, hunc nec suæ, nec alienæ pudicitiæ
peperclsse? Quin etiam suspicor, eo mihi semi-
horam a Labieno præstitutam esse, ut ne plura
de pudicitia dicerean. Ergo ad hæc crimina, quæ
patroni diligentiam desiderant, intelligis mihi se-
mihoram istam nimium longam fuisse : illam alte-
ram partem de nece Saturnini, nimis exiguam
atque angustain esse voluisti; quæ non oratoris
ingenium, sed consulis auxilium implorat et fla-
gitat.</p>
<p>Nam de perduellionis judicio, quod a me subla-
tum esse criminari soles, meum crimen est, non
Rabirii. Quod utinam, ego<hi rend="superscript">2</hi> id aut pri-
mus, aut solus ex bac republica sustulissem! uti-
nam, quod ille crimen esse vult, proprium tes-
timonium meæ laudis esset! Quid enim optari
potest, quod ego mallem, quam me in consulatu
meo carnificem de foro, cruiem de campo sustu-
lisse? Sed ista laus prirnum est majorum nostro-
rum, Quirites, qui, expulsis regibus, nullum in
<note type="footnote">1 Convenerint.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Beck voculam hanc, ut redundan-
tem, sustulit; quod Schütz improbat.</hi></note>
<pb n="18"/>
libero populo vestigium crudelitatis regiæ retinue-
runt; deinde multorum virorum fortium, qui
vestram libertatem non acerbitate suppliciorum
infestam, sed lenitate legum munitam esse volue-
runt.</p>
<p>IV. Quamobrem uter nostrum tandem, Labiene,
popularis est? tune, qui civibus romanis in con-
cione ipsa carnificem, qui vincla adhiberi putas
oportere; qui in campo Martio, comitiis centuria-
tis, auspîcato in loco, crucem ad civium suppli-
cium defîgi et<hi rend="superscript">1</hi> constitui jubés? an ego, qui fu-
nestari concionem contagione carnificis veto; qui
expiandum forum populi romani ab illis nefarii
sceleris vestigiis esse dico; qui castam concionem,
sanctum campum, inviolatura corpus omnium ci-
vium romanorum, integrum jus libertatis defendo
servari oportere? Popularis vero tribunus plebis,
custos defensorque juris et libertatis! Porcia lex
virgas ab omnium civium romanorum corpore
amovit : hic misericors flagella retulit. Porcia lex
libertatem civium lictori eripuit : Labienus, homo
popularis, carnifici tradidit. C. Gracchus legem
tulit, ne de capite civium romanorum injussu
vestro judicaretur : hic popularis a duumviris,
injussu vestro, non judicari de cive romano, sed
indicta causa civem romanum capitis condemnari
coegit. Tu mihi etiara legis Porciæ,<hi rend="superscript">2</hi> tu C. Grac-
chi, tu horum libertatis, tu cujusquam denique
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Cod. Pith.</hi> destitui, <hi rend="italic">quod plaçait Grœvio. Verbum
quidem exquisitum et bene latinum, Ernest, judice, sed
minus proptium in hac re, quant, alterum.</hi></note>
<note type="footnote">— 2<hi rend="italic">Schütz
transposait hase verba post</hi> tu horum libertatis.</note>
<pb n="20"/>
hominis popularis mentionem facis, qui non modo
suppliciis inusitatis, sed etiam verborum inaudita
crudelitate, violare libertatem hujus populi, ten-
lare mansuetudinem, comnmtare disciplinam co-
natus es? Namque tua quæ te hominem cle-
mentem popularemque delectant, I, LICTOR, COL-
LIGA MANUS; <hi rend="superscript">1</hi> quæ non modo hujus libertatis
raansuetudinisque non sunt, sed ne Romuli qui-
deqa, aut Numæ Pompilii, sed Tarquinii, super-
bissimi atque crudelissimi regis. Ista sunt crucia-
tus carmina, quæ tu, homo lenis ac popularîs,
libentissime commémoras, Caput obnubito, ar-
bobi infelici suspendito; quæ verba, Quirites,
jampridera in bac republica non solum tenebris
vetustatis, verum etiam luce libertatis oppressa
sunt.</p>
<p>V. An vero, si actio ista popularis esset, et, si
ullam partem æquitatis haberet aut juris, C. Grac-
chus eam reliquisset? Scilicet tibi graviorem do-
lorem patrui tui mors attulit, quam C. Graccho
fratris; et tibi acerbior ejus patrui mors est, quem
nunquam vidisti, quem illi ejus fratris, quicum
concordissime vixerat; et<hi rend="superscript">2</hi> similis viri tu ulcisce-
ris patrui mortem, atque ille persequeretur fratris
sui, si ista ratione agere voluisset; et par deside-
rium sui reliquit apud populnm romanum Labie-
nus iste, patruus vester, quisquis fuit, ac Tib.
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Ernest Schütz, alii, dum hoc Verbum delent, ai-
guë infra</hi> sed <hi rend="italic">ante</hi> Tarquinii, <hi rend="italic">hœc omnia mutant et per-
vertunt</hi>.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Unus cod Oxon. habet</hi> similis juri; <hi rend="italic">unde
Beck legendum conjicit</hi> simili jure : <hi rend="italic">quœ verba, Schütz
admisit</hi>.</note>
<pb n="22"/>
Gracchus reliquerat?,An pietas tua major, quam
an animus? an consilium? an opes?.an
an eloquentia? quæ si in illo minima
fuissent, tamen præ tuis facultatibus maxima pu-
tarentur. Quum vero bis rebus omnibus C. Grac-
chus oranes vicerit, quantum intervallum tandem
inter te atque illum interjectum putas? Sed morer
retur prias acerbissima morte millies Gracchus,
quam in carnifex consisteret : quem
non modo foro, sed etiam cœlo hoc ac spiritu
censoriæ leges, atque domicilio carere vo-
luerunt. Hic se popularem dicere audet, me alie-
num a commodie vestris; quum
et verborum acerbitates, non ex
memonia vestra ac patrum vestrorum, sed ex an-
nalium monumentis, atque ex regum commenta·
riis conquisierit : ego omnibus meis opibus, om-
nibus consiliis, omnibus dictis atque factis repug-
narim et restiterim crudelitati! Nisi forte banc
conditionem vobis esse vultis, quam servi, si li-
bertatis spera propositam non haberent, ferre
nullo modo passent. Misera est ignominia judi-
ciorum publicorum, misera multatio booprum,
misefum exsilium; sed tamen in omni calamitate
retinetur aliquod vestigium libertatis. Mors clini-
que si proponitur, in libertate<hi rend="superscript">1</hi> moriamur; car-
nifex vero, et<hi rend="superscript">2</hi> obductio capitis, et nomen ipsum
crucis, absit non modo a corpore civium roma-
norum, sed etiam a cogitatione, oculis, auribus.,
Harum enim omnium rerum, non solum eventus
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Male Ernesti</hi>, morimar.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Al</hi>., obnuptio, <hi rend="italic">quod
Mureto plaçait, Var. lect</hi>. VIII, 9.</note>
<pb n="24"/>
atque perpessio, sed etiam<hi rend="superscript">1</hi> conditio, exspectatio,
mentio ipsa denique, indigna cive romano atque
homme libero est. An vero serves nostros horum
suppliciorum omnium metu, dorainorum benigni-
tas una vindicta<hi rend="superscript">2</hi> liberabit : nos a verberibus, ab
unco, a crucis denique terrore, neque res gestæ,
neque acta ætas, neque nostri honores vindica-
bunt?</p>
<p>Quamobrem fateor, atque etiam, T. Labiene,
profiteor, et præ me fero, te ex ilia crudeli, im-
portuna, non tribunitia actîone, sed regia, meo
consilio, virtute, auctoritate esse depulsum. Qua
tu in actione quanquam omnia exempla majorum,
omnes leges, omnem auctoritatem senatus, omnes
religiones, atque auspiciorum publica jura ne-
glexisti; tàmen ame hæc, in hoc tam exiguo meo
tempore, non audres : liberum tempus nobis da-
bitur ad istam disceptationem. Nunc de Satur-
nini crimine, ac de clarissimi patrui tui morte
dicemus.</p>
<p>VI. Arguis, occisum esse a C. Rabirio L. Sa-
turninum : et id C. Rabirius testimo-
niis, Q. Hortensio copiosissime defendente, antea
falsum esse docuit. Ego autem, si mihi esset in te-
grum, susciperem hoc crimen, agnoscerem, con-
fiterer. Utinam banc mihi facultatem causa conce-
deret, ut possem hoc prædicare, C. Rahirii manu
L. Saturninum, hostem populi romani, interfec-
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Idem Mure tus legi volait</hi> condictio.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Eild. pr.,
</hi>liberavit, <hi rend="italic">confusions usitatissimaEmendavit P. Manu-
lius.</hi></note>
<pb n="26"/>
tum! — Nihil me clamor iste commovet, sed con-
solatur quum indicat esse quosedam cives imperi
tos, sed non multos. Nunquam, mihi credite, po-
pulus romanus hic, qui silet, consulem me fecisset,
si vestro clamore perturbatum iri arbitraretur.
Quanto. jam levior est acclamatio! quin continetis
vocem,<hi rend="superscript">1</hi> indicem stultitiæ yestræ, Western pauci-
talis! — Libeller, inquam, confitérer, si vere
possem, aut etiam, mihi esset integrum; C. Ra-
abirii manu L. Saturninum esse occisum; et id fa-
cinus pulcherrimura esse arbitrarer : sed, quoniam
id facere non possum, confitebor id, quod ad lau-
dem minus valebit, ad crimen non minus. Con-
fiteor, interficiendi Saturnini causa, C. Rabirium
arma Cepisse. Quid est, Labiene? quam a me gra-
viorem confessionem, aut quod in hunc majus
crimen exspectas? Nisi vero intéresse aliquid pu-
tas inter eum, qui hominem occidit, et eum, qui
cum telo occidendi hominis causa fuit. Si interfici
Saturninum nefas fuit, arma sumta esse contra
Satprninum sine scelere non possimt; si arma jure
sumta concedis, interfectum jure Concédas necesse
est.</p>
<ab>
<seg><hi rend="italic">Paucula desunt, ut quibusdam videtur.</hi></seg>
</ab>
<p>VII. Fît senatusconsultum, ut C. Marius L. Va-
lerius, consoles, adhiberent tribunos plebis et.
prætores, eis videretur; operamque darent,
ut imperium populi romani, majestasque conser-
varetur. Adhibent omnes tribunos plebis præter
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Quintilian. laudat</hi>, XI, 3, indicem stultitiæ, testent
paucitatis.</note>
<pb n="28"/>
Saturninum,<hi rend="superscript">1</hi> omnes prætores praeter Glauciam :
qui rempublicam salvam esse vellent, arma capere,
et se sequi jubent. Parent omnes : ex<hi rend="superscript">2</hi> œdificiis
armamentariisque publicis arma populo romano,
C. Mario consule distribuente, dantur. Hic jam,
ut omittam cetera, de te ipso, Labiene, quæro :
quum Saturninus Capitolium teneret armatus,
esset una C. Glaucia, C. Saufeius, etiam ille ex
compedibus atque ergastulo Gracchus; addam,
quoniam ita vis, eodem Q. Labienum, patruum
tuum; in foro autem C. Marius, et L. Valerius
Flaccus, consoles, post conclus senatus, atque
ille senatus, quem etiam vos ipsi, qui hos patres
conscriptos, qui mine sunt, in invidiam vocatis,
quo facilius de hoc senatu detrahere possitis, lau-
dare consuevistis; quum equester ordo : at quo-
rum<hi rend="superscript">3</hi> equitum, dii immortales! patrum nostro-
rum, atque ejus ætatis, quæ tum magnam partetn
reipublicæ, atque omnem dignitatem judiciorum
tenebat; quum omnes omnium ordinum homines,
qui in salute reipublicæ salutem suam repositam
esse arbitrabantur, arma cepissent : quid tandem
C. Rabirio faciendum fuit? De te ipso, inquam,
Labiene, quæro : quum ad arma consules ex sena-
tusconsulto vocavissent; quum armatus M. Æmi-
lius, princeps senatus, in comitio constitisset,
qui, quum ingredi vix posset, non ad insequen-
dum sibi tarditatera pedum, sed ad fugiendum
impedimento fore putabat; quum denique Q. Scæ-
<note type="footnote">1 Omnes, <hi rend="italic">quod abest a codd., auctore Turnebo, addi-
derunt Lambin. Olivet., Lallem., etc</hi>.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Cod. Oxon</hi>., ædibus sacris. -</note>
<note type="footnote">— 3 Equ. romanorum.</note>
<pb n="30"/>
vola, confectus senectute, præpeditus morbo,
mancus, et membris omnibus captus ac debilis,
hastili nixus, et animi vim, et infirmitatera cor-
porie ostenderet; quum L. Metellus, Serv. Galba,
C. Serranus, P. Rutilius, C. Fimbria, Q. Catu-
lus, omnesque, qui tum erant, consulares, pro
salute communi arma cepissent; quum omnes
prœtores, cuncta nobilitas ac juventus accurreret,
<hi rend="superscript">1</hi> Cn. et L. Domitii, L. Crassus, Q. Mucis,
C. ClaudiuS, M. Drusus; quum omnes Octavii,
Metelli, Julii, Cassii, Catones, Pompeii; quum
L. Philippus, L. Scipio, quum M. Lepidus, quum
D. Brutus, quum hic ipse P. Servilius, quo tu
imperatore, Labiene, meruisti; quum hic Q. Ca-
tulns, admodum tum adolescens, quum hic C. Cu-
rio, quum denique omnes clarissimi viri cum
consulibus essent : quid tandem C. Rabirium fa-
cere convenit? Utrum inclusum atque abditum
latere in occulta, atque ignaviam suam tenebra-
rum ac parietum custodiis tegere? an in Capi(??)o-
lium pergere, atque ibl se cum tuo patruo, et
ceteris, ad mortem, propter vitæ turpitudinem,
confugientibus, congregare? an cum Mario,
Scauro, Catulo, Metello, Scævola, cum bonis
denique omnibus coire, non modo salutis, verum
etiam periculi societatem?</p>
<p>VIII. Tu denique, Labiene, quid faceres tali in
re ac tempdre? quum ignaviæ ratio te in fugain
atque in latebras<hi rend="supercript">2</hi> impellpret; improbitas et furor
L. Saturnini in Capitolium arcesseret; consules
<note type="footnote">1 C. et L. Domitius. <hi rend="italic">Sequimur Pighiun ad ann.</hi> 652.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Ernest malit</hi> compelleret.</note>
<pb n="32"/>
ad patriæ salutem ac libertatem Vocarent : quant
tandem auctoritatem, quam vocem, cujus sectam
sequi, cujus imperio parère potissimum velles?
Patruus, inquit, meus cum Saturnino fuit. Quid?
pater quicum? quid? propinqui vestri, équités
romani? quid? omnis præfectura, regio, vicinitas
vestra? quid? ager Picenus universus, utrum tri-
bunitium furorem, an consularem auctoritatem
secutus est? Equidem hoc affirmo, quod tu nunc
de tuo patruo prædicas, neminem unquam adhuc
de sese esse confessum : nemo est, inquam, in-
ventus tam profligatus, tam perditus, tara ab omni
non modo honestate, sed etiam simulatione ho-
nestatis relictus, qui se in Capitolio fuissé cum
Saturnino fateretur. At fuit vester patruus. Fue-
rit; et fuerit nulla desperatione rerum suarum,
nullis domesticis vulneribus coadtus; induxerit
eum L. Saturnini familiaritas, ut araicitiam patriæ
præponeret : idcircone oportuit C. Rabirium de-
sciscere a republica? non comparere in illa armata
multitudine bonorum? consulum voci atque im-
perio non obedire? Atqui videmus, hæc in rerum
natura tria fuisse; ut aut cum Saturnino esset,
aut cum bonis, aut lateret. Latere, mortis erat
instar turpissiraæ; cum Saturnino esse, furoris
et sceleris : virtus, et honestas, et pudor cum
consulibus esse cogebat. Hoc tu igitur in crimen
vocas, quod cum iis fuerit C. Rabirius, quos
amentissimusfuisset, si oppugnasset; turpissimus,
si reliquisset?</p>
<p>IX. At C. Decianus, de quo tu sæpe commemo-
ras, quia, quum hominem omnibus insignem notis
<pb n="34"/>
turpitudinis, P. Furium, accusaret suramo studio
bonorum omnium, queri est ausus in concione de
morte Saturnini, cohdemnatüs est; et Sext. Titius,
quod habuit imaginera L. Saturnini domi suæ,
condemnatus est. Statuerunt équités romani illo
judicio, improbum civem esse, et non retinen-
dum in civitate, qui hominis, hostilem in modum
selitionsi, imagine aut mortem ejus honestaret,
aut desideria imperitorum raiserlcordia commo-
veret, aut suam significaret imitandæ improbitatis
voluntatem. Itaque mihi mirum videtur, unde
banc tu, Lainene, quam<hi rend="superscript">1</hi> habes, inve-
neris. Nam Sext. Titio daranato, qui istam habere
auderet, inventus est nemo. Quod tu si audisses,
aut si per ætatem scire potuisses; nunquam pro-
fecto istam Imaginera, quæ, domi posita, pestera
atque<hi rend="superscript">2</hi> exsllium Sext. Titio attulisset, in Rostra
atque in concionem attulisses; nec tuas unquam
<hi rend="superscript">3</hi> rationes ad eos scopulos appulisses, ad quos Sext.
Titii afflictam pavera, et in quibus C. Deciani nau-
fragium fortunarum videres. Sed in bis rebus om-
nibus imprudentia laberis : causam enim suscepisti
antiquuiorem memoria tua; quæ causa ante mortua
est, quam tu natus esses : qua in causa tute pro-
fecto fuisses, si per ætatem esse potuisses, eam cau-
sam in judicium vocas. Ad non intelligis, primum
quos homines, et quales viros mortuossummi scele-
ris arguas? deinde quot ex iis, qui vivunt, eodem
crimine in summum capitis periculum arcessas?
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Cod. Franc</hi>., tu habes.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Manut. memorat lectio-
nem</hi> exitium.</note>
<note type="footnote">— 3<hi rend="italic">P. Pithœus conjiciebat</hi> rates, <hi rend="italic">ut menus
</hi>conveniret navi Titii, <hi rend="italic">Nimis ingeniose</hi>.</note>
<pb n="36"/>
Nam si C. Rabirius fraudem capitabm admisit,
quod arma contra L. Saturninum tulit, huic qui-
dem afferet aliquam periculi ætas
ilia, qna tum fuit : Q. vero Catulum, patrem hu-
jus, in quo summa sapientia, eximia virtus, sin-
gularis humanitas fuit; M. Scaurum, ilia gravi-
táte, illo consilio, ilia prudenda; duos Mucios,
L. Crassum, M. Antonium, qui tum extra urbem
cum præsidio fuit; quorum in bac civitale longe
maxima consilia atque ingénia fuerunt; ceteros
pari diguitate præditos, custodes gubernatores-
que reipublicæ, quemadmodum mortuos defen-
demus? Quid de illis honesdssimis viris atque
optimis civibus, equitibus romanis, dicemus, qui
tum una cum senatu salutem reipublicæ defende-
runt? quid de ærariis, ceterorumque or-
dinum omnium hommibus, qui tum arma pro
communi libertate ceperunt?</p>
<p>X- Sed quid ego, de iis omnibus, qui consulari
imperio paruerunt, loquor? de ipsorum consul uni
fama quid futurum est? L. Flaccum, hominem
quum semper in republica, tum in magistratibus
gerendis, in sacerdotio cærimoniisque, quibus
præerat, diligentissimura, nefarii sceleris ac par-
ricidii mortuum condemnabiraus? adjungemus
ad banc<hi rend="superscript">1</hi> labem ignominiamque mortis, etiam
C. Marii nomen? C. Marium, quem vere patrem
patriæ, parentem, inquam, vestrœ libertads, at-
que hujusce reipublicæ possumus dicere, sce-
leris ac parricidii nefarii mortuum condemnabi-
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Gruter</hi>. legem <hi rend="italic">recepit ex ed. Lambiniana secundo,
majoris formes, ubi error videtur ab operis profectus</hi>.</note>
<pb n="38"/>
mus? Etenim, si C. Rabirio, quod iit ad arma,
crucem T. Labienus in campo Martio defigendam
putavit; quod tandem excogitabitur in eum sup-
plicium, qui<hi rend="superscript">1</hi> vocavit? Ac, si fides Saturnino data
est, quod abs te sæpissime dicitur : non eam C.
Rabirius, sed C. Marius dédit; idemque viola-
vit, si in fide non stetit. Quæ fides, Labiene, qui
potuit sine senatusconsulto dari? Adeone hospes
hujusce urbis, adeone ignarus es disciplinas con-
suetudinisque nostræ, ut hœc nescias? ut pere-
grinari in aliéna civitate, non in tua magistratum
gerere videare?</p>
<p>Quid jam ista C. Mario, inquit, nocere pos-
sunt, quoniam sensu et vita caret? Itane vero?
tantis in laboribus C. Marius periculisque vixis-
set, si nibil longius, quam vitæ termini postula-
bant, spe atque animo de se et gloria sua cogi-
tasset? At credo, quum innumerabiles hostium
copias in Italia fudisset, atque obsidione rempu-
blicam liberasset, omnia sua secum una moritura
arbitrabatur. Non est ita, Quirites : neque quis-
quam nostrum in reipublicæ periculis cum laude
ac virtute versatur, quin spe posteritatis fructuque
ducatur. Itaque quum multis aliis de causis viro-
rum bonorum mentes divinæ mihi atque æternœ
videntur esse, tum maxime, quod optimi et sa-
pientissimi cujusque animus ita præsentit in pos-
terum, ut nihil nisi sempiternum spectare videa-
tur. Quapropter equidem et C. Marii, et cetero-
rum virorum sapientissimorum ac fortissimorum
civium mentes, quæ mihi videntur ex hominum
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Male cod. Franc</hi>., necavit.</note>
<pb n="40"/>
vita ad deorum<hi rend="superscript">1</hi> religionem et sanctimoniara dé-
nigrasse, tester, me pro illorum fama, gloria,
meinoria, non secus ac pro patriis<hi rend="superscript">2</hi> fanis atque
delubris propugnandum putare : ac, si pro illorum
lande mihi arma capienda essent, non minus stre-
nue caperem, quam illi pro commun! salute ce-
pefunt. Etenim, Quirites, exiguum nobis vitæ
curriculum natura circumscripsit, immensum
gloriæ.</p>
<p>XI. Quare, si eos, qui jam de vita decesserunt,
ornabîmus, justiorem nobis mortis conditionem
relinquemus. Scd, si illos, Labiene, quos jam vi-
dere non possumus, negligis; ne bis quidem, quos
vides, consul! putas oportere? Neminem esse dico
ex iis omnibus, qui illo die Romæ fuerint, quem
tu diem in judicium vocas, pubesque tum fuerit,
quin arma ceperit, quin con suies secutus sit. Om-
nes ii, quorum tu ex ætate conjecturant facere
potes, quid tum fecerint, abs te rei capitis, C. Ra-
birii nomine, citantur.</p>
<p>At occidit Saturninum Rabirius. Utinam fecis-
set! non supplicium deprecarer, sed præmium
postularem. Etenim, si Scævæ, servo Q. Croto-
nis, qui occidit L. Saturninum, libertas data est :
quod equiti romano præmium dari par fuisset?
et, si C. Marins, quod fistulas, quibus aqua sup-
peditabatur Jovis optimi maximi templis ac sedi-
bus, praccidi imperarat, quod in clivo Capitolino
improborum<hi rend="superscript">3</hi> civium........</p>
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Prava Lamhiai conjectura</hi>, règlement.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Ernest.
malebat</hi> sacns.</note>
<note type="footnote">— 3 <hi rend="italic">Niehuhr, ex oral, spuria</hi>, Autequam
iret in exslliuui, <hi rend="italic">restituât</hi> cædem fecerat.</note>
<pb n="42"/>
<p><hi rend="supercript">1</hi><hi rend="italic">Desunt pauca.</hi></p>
<p>...... XII...... aret. Itaque non senatus in ca
causa cognoscenda, me agente, diligeutior aut
inclementior fuit, quam vos univers!, quum or-
bis terræ distributionera, atque ilium ipsum agrum
Campanum, animis, manibus, vocibus<hi rend="superscript">2</hi> repudia-
vistis. Idem ego, quod is, qui auctor hujus judi-
cii est, clamo, prædico, denuntio : nullus est re-
liquus rex, nulla gens, nulla natio, quam perti-
mescatis; nullum adventitium, nullum extraneum
malum est, quod insinuare in banc rempublicam
possit. Si immortalem banc civitatem esse vultis,
si æternum imperium, si gloriam sempiternam<hi rend="superscript">3</hi>
manere; nobis a nostris cupiditatibus, a tur-
bulents hominibus atque novarum rerum<hi rend="superscript">4</hi> cupi-
dis, ab intestinis malis, a domesticis consiliis ca-
vendum est. Hisce autem malis magnum præsi-
dium vobis majores vestri reliquerunt, vocem
illam consulis, qui rempublicam salvam esse vult.
Huic voci favete,<hi rend="superscript">5</hi> Qnirites, neque vestro judicio
abstuleritis mihi<hi rend="superscript">6</hi> rempublicam, neque eripueri-
tîs reipublicæ spem libertatis, spem salutis, spera
dignitatis.</p>
<p>Quid facerem, si T. Labienus cædem civium
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Pauciora nunc désuni</hi>, <hi rend="italic">quant ante nos. Incipit frasr-
mentum novum</hi>.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italci">Supersunt tantum</hi> re..di <hi rend="italic">ob plicatu-
ram pagina</hi>?.</note>
<note type="footnote">— 3 <hi rend="italic">Ex éditons conjectura</hi>.</note>
<note type="footnote">— 4 <hi rend="italic">Hoc ver-
bum et sequentia tria supplentur ex ineenio</hi>.</note>
<note type="footnote">— 5 <hi rend="italic">Hic
rursus litterarum forma evanuit</hi>.</note>
<note type="footnote">— 6 <hi rend="italic">Sic editor vocem
absentent restuit; sed dubitat ipse, an satis auctorita-
tibus fréta sit hœo locutio</hi>, remp. auferre.</note>
<pb n="44"/>
fecisset, ut L. Saturninus, si carcerem refregis-
set, si Capitolium<hi rend="superscript">1</hi> cum armatis occupavisset?
Facerem id, quod C. Mari us fecit; ad senatum
referrem, vos ad rempubUcam defendendam co-
hortarer, arma tus ipse vobiscum armato obsiste-
rem. Nunc quoniam armorum suspicio nulla est,
tela non video, non vis, non cædes, non
tolii atque arcis obsessio est, sed accusatio perni-
ciosa, judicium acerbum, res tota a tribuno ple-
bis suscepta contra rempublicam, non vos ad
arma vocandos<hi rend="superscript">2</hi> mihi esse, sed ad suffragia cohor-
tandos contra oppugnationem vestræ majestatis
putavi. Itaque nunc vos omnes oro atque obtes-
tor, hortorque. Non ita mos est, consulem, quum
est......</p>
<p>...... XIII...... timet : qui basce ore adverso
pro republica cicatrices ac notas virtutis accepit,
is, ne quod accipiat famæ vulnus,<hi rend="superscript">3</hi> pertimescit;
quera nunquam incursiones hostium loco movere
potuernnt, is nunc impetum civium, cui necessa-
rio cedendum est, perhorrescit. Neque a vobis
jam bene vivendi, sed honeste moriendi faculla-
tem petit; neque tam ut domo sua fruatur, quam
ne patrio sepulcro privetur, iaborat. Nibil aliud
jam vos oral atque obsecrat, nisi uti ne se legi-
timo funere, et domestica morte privelis; ut eum,
qui pro patria milium unquam mortis periculum
fugit, in patria mori patinmini.</p>
<note type="footnote">1 <hi rend="italic">Supplementum</hi>.</note>
<note type="footnote">— 2 <hi rend="italic">Conjectura</hi>.</note>
<note type="footnote">— 3 <hi rend="italic">Emendatio;
nam membranœ habent</hi> perborrescit.</note>
<pb n="46"/>
<p>Dixi ad id tempus, quod mihi a tribune plebis
præstitutum est : a vobis peto quœsoque, ut banc
meam defensionem pro amici periculo fidelem,
pro reipublicæ salute consularem putetis.</p>
</div>
</div>
<div type="textpart" subtype="book" n="2">
<pb n="55"/>
<head>
<title>PREMIER DISCOURS
CONTRE L. CATILINA,
TRADUCTION NOUVELLE,
PAR J. L. BURNOUF,
PROFESSEUR D’ÉLOQUENCE LATINE AU COLLÈGE ROYAL DE FRANCK,
EΤ AU COLLÈGE DE LOUII-LR-GRAND.</title>
</head>
<div type="commentary" subtype="introduction">
<pb n="57"/>
<head>
<title>INTRODUCTION.</title>
</head>
<p>Rome, agrandie par les conquêtes et corrom-
pue par le luxe, était dans cet état, où, comme
dit Montesquieu, » la république devant né-
cessairement périr, il n’élalt plus question que
de savoir comment et par qui elle serait abat-
tue. » Avant que César frappât ce grand coup,
Sylla, dictateur, avait déjà montré que les Ro-
mains pouvaient souffrir un maître; mais Sylla
ne s’était fait le tyran de sa patrie qu’après en
avoir été le défenseur, et César préluda par la
conquête des Gaules à l’asservissement de Rome.
Ce que l’un et l’autre obtinrent à force de vic-
toires, Catilina voulut le ravir par le crime.
Une haute naissance, et des qualités qu’on
pourrait appeler grandes, s’il n’en eût abusé,
lui ouvrirent facilement l’entrée des magistra-
tures. La plus élevée de toutes manquait seule
à son ambition, et il attendait impatiemment
que la république, en le faisant consul, l’ar-
mât contre elle-même de sa propre puissance.
Revenu de l’Afrique, qu’il avait gouvernée
comme prêteur, il se mit au nombre des can-
didats pour l’année 688. Un procès de concus-
sion, intenté par les Africains, le força de re-
noncer à ses prétentions. Manlius Torquatus
et Aurélius Cotta furent élus. Alors Catilina
forma une première conjuration dont Salluste
<pb n="58"/>
parle en peu de mots. Il devait égorger les nou-
veaux consuls le jour même de leur entrée en
charge, et s’emparer, pour lui et son complice
Autronius, des haches et des faisceaux. Ce
complot échoua deux fols en trente-cinq jours
et demeura impuni. Bientôt même, protégé
par la vénalité de ses juges et la collusion du
fameux Clodius son accusateur, Catilina fut
absous du crime de concussion, et commença
d’avance à briguer le consulat pour l’année 690.</p>
<p>En attendant, il travaillait sans relâche à
augmenter le nombre de ses partisans, et vers
le commencement de juin 689, à l’approche
des comices consulaires, il rassembla les plus
audacieux, et les entretint de ses desseins,
leur promettant, s’il était consul, honneurs,
richesses et puissance. C’est à cette assemblée
que se rapporte le discours que Salluste met
dans sa bouche au vingtième chapitre de son
Histoire de la conjuration. Elle fut tenue dix-
sept mois entiers avant que Cicéron lui arra-
chât enfin le masque, et le contraignît de dé-
clarer à la république une guerre ouverte. On
prétend que, pour sceller leur détestable al-
liance, les conjurés égorgèrent un homme, et
remplirent de son sang, mêlé avec du vin, une
coupe où ils burent à la ronde, en prononçant
d’horribles serments.</p>
<p>Cependant l’indiscrète vanité de Curius, un
des complices, livra bientôt à une femme le
secret de la conjuration. Celle-ci en eut hor-
<pb n="59"/>
reur et la révéla, en taisant toutefois le nom
de Curius. Dans ce temps, Catilina et Cicéron
aspiraient également au consulat, et il s’en
fallut peu que la naissance et les intrigues du
premier ne l’emportassent sur les vertus du
second qui n’avait point d’aïeux : car depuis
la victoire de Sylla, aucun homme nouveau
n’avait obtenu la suprême magistrature, et les
grands l’auraient crue profanée entre les mains
d’un autre que d’un noble; mais le danger fit
taire l’envie; et par un exemple trop rare dans
l’histoire, l’orgueil immola ses prétentions au
salut public. Cicéron fut désigné consul avec
Caïus Antonius.</p>
<p>Il semble qu’il ne restait plus qu’à livrer à
la vengeance des lois Catilina et ses complices;
mais quoique la conjuration ne fût que trop
évidente, il eût été difficile peut-être d’en four-
nir des preuves légales. En outre, l’état n’avait
point, comme dans les gouvernements moder-
nes, un magistrat spécialement chargé de pour-
suivre les crimes. L’accusation était abandon-
née aux particuliers : et comment trouver un
accusateur à Catilina? qui eût osé appeler en
justice tant de patriciens, tant de chevaliers
romains, peut-être même César et Crassus?
Les conjurés, par leur nombre, leur rang, leur
naissance, leurs dignités étaient tout puissants
au sénat et dans le forum; et celui qui les eût
accusés de conspiration, aurait pu se perdre
lui-même sans sauver la république. Lucullus
<pb n="60"/>
poursuivit cependant Catilina, mais pour des
crimes anciens; il l’attaqua comme assassin, à
cause des meurtres dont il s’était souillé pen-
dant les proscriptions de Sylla.</p>
<p>Absous une seconde fois, Catilina ne songea
plus qu’à emporter de force ce qu’il ne pouvait
obtenir par ruse. Quoiqu’il ne fût pas consul,
il voulut avoir une armée. De nombreux vété-
rans de Sylla peuplaient l’Étrurie. Enrichis au-
trefois par leur général, ruinés depuis par le
luxe et la débauche, ils n’aspiraient qu’à un
changement, ne rêvaient que nouvelles pro-
scriptions. Mallius, qui lui-même avait servi
avec distinction sous le dictateur, en réunit