De sobte no pots respirar, els pulmons se't fan petits i no t'entra l'aire.
Notes com tot el cos se't paralitza de por.
Però com redimonis has arribat allà?
L'últim que recordes és que estaves a casa, tumbat al teu llit, llegint abans d'anar a dormir.
I pensant en llegit... on està el llibre?
Però redimoniiiiis!!! A qui li importa on està el llibre en aquest moment? Això no és important en aquest moment, t'has de centrar i pensar en on estàs, com hi has arribat i com redimooooooniiiiis sortiràs d'allà.
Però... i el llibre?
Si em surto d'aquesta, prometo no tornar a llegir Kafka abans de dormir.
Al sortir a corre cuita de l'habitació, em trobo de sobte al damunt d'una roca al mig d'un bosc ben fosc.